BRM Desembre 2, 2008

En un post anterior sobre la creació de la revista MenStyle, vaig comentar l’existència de BRM (Bloggers Recommendation Management). Des de que vaig descubrir aquest blog per a bloggers, per a mi s’ha convertit en una referència. Encara em considero una inexperta a la xarxa i de vegades tens tanta curiositat i tan poc temps per satisfer-la, que és genial que algú sigui capaç de sintetitzar-t’ho en un únic espai!

A BRM proposen cada dia un blog diferent, s’expliquen els projectes que com a empresa estan fent a la blogosfera, i com a blogger, se’t fan propostes de relació amb BRM. Per exemple, pot participar en pre-tests de productes, assistir a esdeveniments o assistir a trobades amb responsables de productes. Segurament són propostes que sobretot ens interessen a la gent que ens dediquem al màrketing i a la comunicació, però crec que som nosaltres qui ho hem de fer extensible a la resta.

També dediquen un apartat als anunciants. Se’ls explica de manera sintètica que BRM existeix per satisfer les seves necessitats (d’altra bnada que han de dir sinó!). Però penso que tenen tota la raó quan els diuen que el que cal buscar actualment amb els clients potencials és un contacte qualitatiu per sobre de quantitatiu. Aquest contacte positiu s’aconsegueix quan s’estableix una relació directa i original entre marca i consumidor.

A BRM van proposar fa pocs dies un blog de referència: markarina.com. Feu-hi un cop d’ull si el desconeixeu!

Els herois de Barcelona Novembre 25, 2008

La meva intenció era explicar una campanya de màrketing viral d’una marca coneguda, però mentre llegia el correu he decidit que probablement seria més interessant dedicar aquest post a una bona causa seguint amb la tònica solidària dels dos posts d’aquesta setmana… I si potser una causa en format viral, doncs millor!

El Diari de Barcelona ha posat en marxa una nova iniciativa online a la ciutat: Herois de Barcelona 2008. A través de la creació d’un site, es proposen trobar els herois i heroïnes anònims que ens rodegen cada dia. Es tracta de fer un vídeo explicant perquè són persones rellevants per a nosaltres. Els visitants han de votar els millors videos i els guanyadors s’emportaran 3000€ a repartir entre heroi i admirador de l’heroi. Els finalistes obtindran una càmera digital.

De moment ja hi ha 10 vídeos des de l’inici de la campanya el 18 de novembre. Són històries diverses com la d’una noia que admira el seu company de pis per haver convertir la casa en un jarcí botànic, o una noia que considera el seu entrenador personal un heroi per aguantar-la i animar-la sempre. Us convido a visitar www.heroisdebarcelona.cat i perquè no, ha participar-hi. L’ICB, Informació i Comunicació de Barcelona, ha organitzat aquesta campanya per donar a conèixer el seu canal IP Diari de Barcelona, www.diaridebarcelona.cat. Personalment no havia visitat mai la web del diari i m’ha sorprès positivament. Les noticies estan classificades per districtes i cada dia es penja un video per si en comptes de llegir, prefereixes que t’expliquin les noticies.

La Marató Novembre 25, 2008

Com cada any per aquestes dates, arriba La Marató de TV3 amb la seva corresponent campanya publicitària. Avui s’ha presentat oficialment al programa El Club i partir d’ara s’emetrà per televisió en format reduït. Recordeu l’any passat aquell spot on una trucada de telèfon salvava un nadó de caure’s d’un balcó? I el dels micos que compartien un plàtan mentre sentiem la cançó “Tens un amic”? Aquestes i d’altres són campanyes ideades per l’agència Bassat-Ogilvy que aquest 2008 ha vertebrat la campanya al voltant del concepte sempre reps molt més del que dónes.

A l’spot del 2007 se li va donar un aire a pel·lícula dels anys 50 amerciana. Aquest any, en coherència pel que fa al format cinematogràfic, s’ha optat per un curtmetratge en format de documental de 6 minuts. Per televisió se’n veurè una part però per veure’l tot sencer cal recorrer a la web de La Marató o anar al cinema. Penso que el concepte creatiu és una bona manera de conscienciar la gent tenint en compte la conjuntura econòmica actual i que el fet de fer un curtmetratge en lloc d’una pel·lícula, crea en la ment del receptor, una imatge més qualitativa que no quantitativa, entesa la segona en el sentit materialista. El càsting el formen actors catalans de renom i el curt s’ambienta en espais coneguts de la ciutat de Barcelona. Amdues coses fan que els espectadors catalans, a qui va dirigida la campanya, sentin La Marató més seva.

La història és una llegenda que circula. Alexander Fleming quan era un nen  salvar a Winston Churchill de morir ofegat. A canvi, el pare de Churchill li va pagar els estudis a Fleming. Durant la 2a Guerra Mundial, Churchill cau greument malalt i és salvat per una injecció de penicil·lina. Suposadament és el primer ésser humà amb qui es prova aquest tractament descobert anys enrera per Fleming. Gràcies a que va ser efectiu, Winston va poder firmar la pau i posar punt i final a la guerra.

Aquí deixo l’enllaç per satisfer curiositats:

http://www.tv3.cat/anuncimarato/

Widgets Novembre 18, 2008

Mentre escrivia el post anterior, des de la meva ignorància 2.0, he après una cosa nova i m’agradaria compartir-la. Potser ja ho coneixes però si no és així, et serà útil saber quina aplicació se’ls està donant als widgets. Bé, no cal que expliqui què és perquè amb només 4 línies diràs… “Ah! És això!”

De vegades visitant un blog o Youtube mateix, et trobes una pantalleta que et permet interactuar. Si explícitament no t’indiquen de què es tracta, probablement la ignores pensant que és publicitat. Aleshores penses que, aquest blogger les coses li deuen anar bé perquè les marques estan interessades en figurar en el seu blog. Doncs no sempre és així, sinó que es tracta d’una acció voluntària del propi autor. Els widgets són una petita aplicació o programa que proveeix informació visual i que és executat per un motor de widgets. Poden ser rellotges, calendaris o jocs. Com per exemple, el rellotge que hi ha damunt el fons de pantalla. El MAC XO S va ser el primer que va incorporar widgets com a accessoris per l’escriptori.

Les seves principals avantatges són la seva facilitat de creació i que són de distribució gratuÏta a Internet. Així doncs, no hi ha límit de possibilitats i la web 2.0 n’està traient profit. Les agències de publicitat i màrqueting estan utilitzant aquest enginy per atraure als bloggers i en conseqüència als seus lectors. Com més divertit o curiós sigui, més possibilitats hi ha de que els blogger l’integrin en el seu espai, i que el lector faci click i per tant, es familiaritzi amb la marca. Per exemple, el lector es pot entretindre veient el trailer d’una pel·lícula sense sortir de la pàgina que realment volia visitar. L’altra cara de la moneda, és que a la vegada poden servir per controlar el traffic de la web.

M’agradaria deixar-vos algun exemple però no me’n surto amb insentar-los… Seguiré investigant!

Els bloggers masculins ja tenen revista Novembre 18, 2008

L’ agència Diana Media Group, especialitzada en màrqueting alternatiu en suports no convencionals, va ser fundada l’any 2005 per Enric Monturiol (professor de màrqueting de la UPF) i Sven Mulfinger. La seva feina parteix sobretot d’estudis de mercat i en aquests moments, per a molts productes, el millor espai per a donar-se a conèixer és la xarxa. Tots sabem de la importància de la figura del prescriptor, que aplicat a Internet, es converteix en la figura del blogger. Aprofitant això, DMG va crear Blogger Recommendation Management (BRM) juntament amb altres agències similars d’Europa, un blog que vol servir de referència per als bloggers oferint informació sobre marques i proposant-los una relació amb aquestes. La relació NO és remunerada i el que es vol aconseguir és aprofitar el paper publicitari del blogger, més beneficiós que el patrocini. Així doncs les marques, apart de fer publicitat directa, buscar ser algú a la blogosfera.

 

Una de les darreres campanyes realitzades és per la revista Menstyle (de la editorial CondéNet), d’important difusió a Itàlia i que acaba de llençar la seva edició digital a Espanya. La revista es dirigeix a homes entre 25 i 54 anys d’un nivell socioeconòmic mitjà-alt, interessats en les noves tendències. Els bloggers, a través del reclam de BRM, van participar en la primera fase assistint a la presentació prèvia del llançament de la revista. A la trobada es va valorar la seva opinió sobre els contiguts i el disseny. A la segona fase, es va enviar un pack-regal a d’altres bloggers nacionals que oferia informació exclusiva de la revista i es va crear un Widget especial (Window Gadget). Per no deixar de banda els homes no vinculats a la blogosfera, es van fer accions puntuals de Ambient Marketing a Madrid i Barcelona. Es va col·locar vínils que simulaven la portada de Menstyle per crear la sensació de que els qui posaven eren els protagonistes de l’edició.

 

Potser penseu que aquesta darrera acció no destaca precisament per la seva originalitat, però crec que les dues anteriors són una gran idea. Desconeixia l’existència de BRM, però en el seu curt temps de vida, els resultats obtinguts són molt positius. D’altra banda, he consultat l’opinió de diferents bloggers i tots s’han sentit identificats d’entrada amb la revista cosa que em fa arribar a la conclusió que la campanya ha estat efectiva.

 

ViralTickets Novembre 11, 2008

Amiando és una plataforma que facilita l’organització d’esdeveniments professionals. Posa a disposició de l’usuari registrat eines per gestionar invitacions, entrades i xarxes socials. El sistema de pagament és proporcional a les vendes obtingudes. Entre les funcions hi ha la creació d’una pàgina web personalitzada amb possible insercions de fotografies i videos a través de Flickr i Youtube. També permet fer un control del mercat amb enquestes, la participació en fòrums. Totes aquestes eines es poden aplicar a pàgines de Mysapce ja existents o blogs. Des del març d’aquest any està disponible en castellà.

 

Ja existeixen plataformes similars però el tret diferencial d’Amiando són els ViralTickets. Aquest sistema combina la tècnica de màrqueting de recomanació entre coneguts amb la publicitat per Internet. Els usuaris compren les entrades i reben un codi que poden distribuir entre coneguts. Per cada nou client, l’usuari organitzador rep una bonificació mentre que els client rep un descompte. És doncs un sistema per facilitar la venda boca a orella fent menys esforç de promoció.

Penso que és una eina molt útil sobretot per a l’organització d’esdeveniments a petita escala sense gaire o cap pressupost. És aplicable tan a seminaris o meetings com a esdeveniments culturals. A nivell personal m’interessaria arribar a organitzar espectacles i moltes vegades és útil fer córrer la veu, però sempre és més fàcil si darrera hi ha un incentiu. Sempre m’ha inquietat com podria aconseguir captar el públic i em sembla que Amiando m’ofereix una bona solució.

Sentido y Sensibilidad Novembre 10, 2008

 

L’agència Shackleton va guanyar el passat 29 d’octubre l’or del Gran Gran Premio a la Eficacia Publicitaria 2008, organitzat per la Asociación Española de Anunciantes (AEA),  amb la campanya d’àmbit nacional “Sentido y Sensibilidad”.  La creativitat de la campanya ja va ser premiada amb el lleó d’or en la 55è edició del Festival de Cannes. “Sentido y Sensibilidad” ha aconseguit que Caja Madrid augmentés el seu volum de negoci captant 21.744 clients nous (271% del seu objectiu a l’inici de campanya) i 4.570.000 provinents   d’altres entitats. La campanya anava dirigida als segons.

 

“Sentido y Sensibilidad” partia de l’spot televisiu i es va reforçar amb cunyes radiofòniques, premsa, exterior, i accions de màrqueting directe. A nivell interactiu constava de microsite, el viral de Pimpinela i el l’osset, i banners. La web funcionava com a guia interactiva per ajudar-te a canviar de banc sense perdre un amic a través de 3 personatges diferents. Actualment ja no està disponible, i no he pogut consultar el que segurament va ser una de les parts més interessants de la campanya. D’altra banda, la guia també es va fer en format paper com a llibre d’autoajuda. A la portada apareixia una missatge en clara al·lusió a d’altres entitats bancàries:

 

 “Una guía para hablar de cosas importantes con los que dicen ‘hablamos’-(La Caixa)- o con los que quieren ser tu banco –(Santander)-. El verdadero empujón –(ING)-, imprescindible para que tu dinero por fin vaya adelante –(BBVA)-.”

El concepte creatiu partia de la relació d’amistat que s’estableix entre entitat bancària i client després de molt temps de tracte. Es mostrava de forma irònica en l’spot i les gràfiques on l’interlocutor era Caja Madrid. Mirant la campanya sencera, trobo a faltar coherència d’estil entre els diferents mitjans; sobretot, entre gràfiques i audiovisuals.

Respecte al vídeo de Pimpinela, penso que el seu to humorístic és encertat i això es fa evident en els resultats obtinguts. Tot i això, l’anunciant no va aprofitar el factor sorpresa propi del màrqueting viral, cosa que em fa pensar que més que un viral es tracta d’un spot online que també hagués estat apte per televisió encara que massa arriscat. Què en penseu?

 

 

 

“.bcn” Novembre 3, 2008

Llegint El Periódico he trobat una noticia suggerent. L’Ajuntament de Barcelona presentarà a l’ICANN, la corporació d’assignació de noms i números a Internet, la proposta de gestió del domini “.bcn”. Això es deu a que, per primera vegada i a partir del 2010, les ciutats podran disposar de localitzadors propis. Fins ara els dominis es divideixen en territorials o geogràfics, i genèrics. Els primers fins al present s’assignaven per països o territoris però no per àrees locals. De moment Barcelona és la única ciutat espanyola que ha fet la proposta.

Si fos acceptat el “.bcn”, qualsevol servei públic, activitat lucrativa o barceloní, podria disposar del domini i quedar, d’aquesta manera, vinculat a la ciutat. Segons el consistori local servirà com un “instrument d’identitat local” que permetrà geocalitzar tan serveis com dominis personals. Però la Generalitat considera que és una proposta encarada a la publicitat que perjudicarà el domini “.cat” ja exsitent. Creuen que la representació local de Barcelona se separaria de la territorial de Catalunya constituint-se com a ciutat-estat. Per contra l’Ajuntament de Barcelona afirma que encara no estan definits els destinataris del nou domini i que busquen una cooperació entre tots dos dominis entenen que la finalitat és diferent.
Haurem d’esperar a veure com acaba la batalla. A títol personal, i intentant que no influeixi la meva condició de barcelonina, sostinc que ambdós tenen objectius diferents. El domini “.cat” té una connotació política, lingüística i de pertinença, en canvi el “.bcn” només en té de pertinença. És cert que deixa en un segon pla a d’altres ciutats catalanes, però si entenem la seva creació com una estratègia econòmica, no té perquè repercutir negativament al domini català.

Click fraud Novembre 3, 2008

Buscant informació sobre el PPC o cost-per-click, he trobat un article interessant publicat l’any 2006 a Wired. Es titula How Click Fraud Could Swallow the Internet i fa una fotografia de les diverses formes d’estafa generades a partir de la utilització del PPC com forma de retribució de la publicitat a Internet.

http://www.wired.com/wired/archive/14.01/fraud_pr.html

Des de l’entrada de la publicitat a la xarxa, han existit diferents maneres de remuneració, però degut a les possibilitats de dirigir-se a un target concret, el PPC ha tingut un èxit rellevant. Els anunciants paguen als motors de búsqueda una quantitat de diners cada vegada que un surfer clica un dels seus links. L’emplaçament del link i la quantitat retribuïda, depenen de l’interès de l’anunciant per una paraula concreta o keyword. Com més anunciants hi ha interessats en una paraula, més car serà aparèixer en les primeres posicions. I feta la llei, feta la trampa, va néixer el click fraud: la manipulació il·lícita dels keywords. Si una empresa clica repetidament al link publicitari de la seva competidora, dispara els costos publicitaris d’aquesta. Fins i tot s’havien trobat “granges de clicks” a l’India, on a canvi d’un sou irrisori, els treballadors es dediquen a clicar sobre determinats anuncis.

Una altra forma de perjudicar a les empreses competidores és a través de impression fraud. Consisteix en carregar una pàgina del buscador on aparegui l’anunci del competidor i no clicar-lo, per tal de desvancar-lo. Els motors de búsqueda són molt conscients del problema i els seus esforços es concentren en crear defenses, però els estafadors desenvolupen softwares que fan en molts casos impossible trobar l’origen dels clicks. Hi ha fins i tot qui diu, que la indústria està en perill.

Al voltant del click fraud s’ha vertebrat tota una indústria de companyies dedicades a ajudar les víctimes de fraus que a la vegada també utilitzen els links publicitaris. Bill Gross, el creador del PPC a finals dels noranta, creu que els anunciants apostaran per un model de Cost Per Action on només es pagarà si s’obtenen resultats d’un clic, ja sigui compra o registre a una Web. Penso que probablement sigui una bona opció encara que tampoc trigaran a sortir maneres de perjudicar aquest sistema. El PPC sembla estar a cavall entre el CPA i el CPI (Cost Per Impressió) i realment representa un retorn de la inversió compabilitzable per l’anunciant. He procurat contrastar opinions però aquest sistema es va posar en pràctica al 2007 i algunes fonts diuen que ja no té vigència. Algú sap com estan les coses?

La Casa Blanca en joc a Wikipèdia Octubre 28, 2008

Mentre fullejava la secció Vivir de La Vanguardia m’he trobat amb un titular sorprenent : “La Casa Blanca se somete a Wikipedia”. Aquest remet a “Don’t like Palin’s Wikipedia Story? Change it”, article publicat a The New York Times. 24 hores abans de que McCain anuncies a la gobernadora d’Alaska, Sarah Palin, com a candidata a la vicepresidència republicana, un usuari de Wikipèdia s’entretenia fent retocs a la biografia de la candidata. L’usuari YoungTrigg, va completar l’article existent amb detalls de la vida personal de Palin que beneficiaven la seva imatge més humana com per exemple el paper destacat que tenia a l’institut com a jugadora de bàsquet. Però també es va permetre la llibertat de tocar temes polítics com que Palin “ha mantingut sempre les seves promeses electorals, reduint el seu propi salari” o que “la seva tendresa es fa evident per la seva bona intenció amb les companyies petroleres”. YoungTrigg va extreure aquests comentaris del llibre “How a Hockey Mom Turned Alaska’s Political Establishment on Its Ear” de Kaylene Johnson i d’un article publicat a la revista conservadora Weekly Standard. En total va fer 30 retocs positius que de seguida van entrar en debat a la xarxa encara hores abans de que la seva candidatura es fes pública. El fet en si, va posar sobre la taula la hipòtesi de que al darrera de l’acció hi hagués un interès en que l’entrada la Wikipèdia “Sarah Palin” fos perfecte en el moment de donar la noticia. S’ha acusat a YoungTrigg de pertànyer al gabinet de comunicació de Palin però ell nega tenir cap vinculació laboral o personal amb el partit més enllà de compartir-ne la ideologia.

 

Però aquest no ha estat l’únic cas. A través de Wiki-Scanner, s’ha pogut comprovar que tan companyies com polítics, creient-se protegits per l’anonimat d’un pseudònim, participen en les entrades de Wikipèdia. La noticia no resulta tan estranya si tenim en compte que en política és essencial definir-se un mateix abans que ho faci l’oponent. A més a més, Wikipèdia és el primer resultat que ens apareix al utilitzar qualsevol buscador i que configurarà una primera impressió. Així doncs, la campanya electoral nord-americana ha entrat en conflicte digital a Wikipèdia.